La Ribera del Duero de les vinyes antigues

Francisco Barona va créixer entre ceps a Roa, al cor burgalès de la Ribera del Duero, dins d’una família de viticultors. El seu pare, avi i besavi van treballar la vinya, una continuïtat que explica una mirada centrada en el camp abans que en la marca. Barona representa la tercera generació familiar vinculada a la vinya. Va completar la seva formació en viticultura i enologia a Bordeus i va treballar a França, els Estats Units i Sud-àfrica abans de tornar al seu territori. Aquesta experiència exterior li serveix per llegir amb precisió els majuelos del seu entorn i defensar-ne el caràcter propi. El punt de partida no és una gran propietat contínua, sinó un conjunt de petites parcel·les amb edats, sòls i orientacions diferents.

El projecte de recuperació de vinyes va començar el 2010, quan va adquirir cinc majuelos vells en tres pobles de la denominació. La primera collita comercialitzada amb el seu nom va ser la del 2014, any que marca l’inici de la marca Francisco Barona. Avui el treball s’estén per Roa, La Horra, Anguix, La Aguilera i Boada de Roa. El celler declara disposar de 48 hectàrees de ceps molt vells, alguns centenaris, plantats en petites parcel·les de secà. El vi neix d’un mosaic de vinyes antigues, no d’una finca uniforme. Aquesta fragmentació permet que cada sòl i cada orientació participin en la identitat final. També obliga a seguir de prop el cicle de cada vinya i a decidir la verema segons l’evolució de cada lloc, no per un calendari únic.

El Tinto Fino constitueix la base dels cupatges, acompanyat de garnatxa, albillo, jaén i altres varietats històriques que conviuen a les parcel·les. Els ceps es cultiven en vas i sense reg. El celler empra coberta vegetal en els mesos freds i declara recórrer a preparats vegetals quan la vinya ho necessita, sense herbicides ni plaguicides químics. A l’elaboració treballa amb llevats propis, intervenció mínima i fermentació malolàctica espontània en bóta nova de roure francès. L’embotellat es fa sense clarificar ni filtrar, una decisió que preserva textura i matisos de la collita. La fusta acompanya la criança, però la intenció declarada és que no desplaci la fruita ni els senyals de cada parcel·la.

Cada parcel·la ha de conservar la seva veu; la feina del celler consisteix a escoltar-la.

La referència Francisco Barona resumeix aquest plantejament: un negre de Ribera del Duero procedent de vinyes velles i criat en roure francès. Finca Las Dueñas aprofundeix en la lectura d’un origen concret, una parcel·la d’Anguix plantada el 1928. La producció anual comunicada per fonts sectorials se situa entorn de 55.000 ampolles, una escala coherent amb l’atenció dedicada a cada majuelo. Per visitar el celler a Roa hi ha recorreguts per les instal·lacions i la vinya, a més de tastos. La proposta permet situar els vins en el seu paisatge, seguir la relació entre les vinyes i la copa, i entendre per què l’edat d’un cep importa tant com la collita a la Ribera del Duero. Més que buscar un perfil invariable, el projecte assumeix que el clima de cada campanya forma part del resultat i de la conversa entre les parcel·les.