La memòria lenta de Rioja

R. López de Heredia Viña Tondonia va néixer a Haro el 1877 de la mà de Rafael López de Heredia y Landeta. El fundador havia conegut de prop el comerç del vi a Baiona i la presència de negociants bordelesos a Rioja. Quan aquell vincle comercial va canviar per la política aranzelària i duanera, va decidir desenvolupar un projecte propi: una casa capaç d’elaborar, criar i conservar els seus vins a Haro. El celler es va establir al Barrio de la Estación i va construir una identitat vinculada al temps, a la feina de celler i al control directe de l’origen del raïm.

L’adquisició progressiva de vinyes va completar aquell plantejament. Viña Tondonia, al costat de l’Ebre als afores de Haro, és el nom central d’una gamma que també inclou Viña Bosconia, Viña Gravonia i Viña Cubillo. El projecte no entén la tradició com una imatge fixa, sinó com la continuïtat de decisions tècniques que la família ha mantingut durant generacions. La família continua dirigint la casa en la seva quarta generació. Aquesta continuïtat explica que els vins mantinguin perfils reconeixibles, fins i tot quan canvien les anyades i el ritme de comercialització demana paciència.

L’elaboració conserva procediments poc habituals a la Rioja contemporània. El raïm de les seves vinyes fermenta en grans tines de roure; el celler manté recipients històrics i treballa amb la microflora associada a l’entorn. Després, la criança es desenvolupa en bótes de roure i amb trasbalsos manuals, abans d’un llarg repòs en ampolla. La firma compta amb boteria pròpia i declara unes 15.000 bótes a les seves instal·lacions. El clarificat amb clares d’ou fresques, l’embotellament sense filtració en algunes referències i l’ús de taps llargs responen a una idea precisa: acompanyar l’evolució del vi sense accelerar-ne el calendari.

El temps no corregeix un vi: li permet revelar el seu lloc i la seva anyada.

En els negres, tempranillo, garnatxa, graciano i carinyena formen l’assemblatge habitual de Viña Tondonia; en els blancs, viura —també dita macabeu— i malvasia sostenen una expressió de criança llarga i acidesa persistent. La casa selecciona els vins amb una mirada de guarda, no de consum immediat. Les reserves i grans reserves passen anys entre bóta i ampolla, de manera que el mercat rep vins ja desenvolupats però encara capaços d’evolucionar. Per a qui vol entendre el classicisme riojà des d’una pràctica familiar i agrícola, López de Heredia ofereix una referència de mètode: vinya pròpia, fusta, repòs i una fidelitat deliberada al seu propi ritme.