Història i filosofia

Albariño de pazo, mirada atlàntica

A. Pazos de Lusco treballa a Salvaterra de Miño, a la subzona del Condado do Tea de la D.O. Rías Baixas. Fundat el 1996 per Classical Wines From Spain, el celler s’articula al voltant del Pazo Piñeiro, també conegut com a Casa Bugallal: una construcció del segle XVI situada a Grixó-Alxén, al costat del riu Miño i prop de la frontera portuguesa. El seu nom remet al crepuscle en gallec, una imatge que encaixa amb la llum canviant d’aquest paisatge. El projecte parteix d’una idea concreta: interpretar l’Albariño des del sud de Pontevedra, on la influència atlàntica es combina amb temperatures una mica més càlides que en altres àrees de la denominació.

L’any 2000, els propietaris de Dominio de Tares van entrar en l’accionariat i van assumir-ne el control total el 2009. Des del 2016, Pazos de Lusco pertany a González Byass, grup familiar que integra cellers en diferents regions vitivinícoles. L’evolució empresarial no ha alterat el vincle local: la seu i el treball d’elaboració continuen a Salvaterra de Miño, i l’Albariño continua sent el centre del projecte. El Pazo Piñeiro no funciona com un simple escenari històric: dona sentit a l’origen, a l’escala i al relat de cada vi. Amb una producció documentada de 120.000 ampolles anuals, el celler combina vinya pròpia i parcel·les controlades de l’entorn per treballar cada collita amb una mirada precisa.

L’Albariño defineix la identitat de la casa. Els ceps es condueixen en pèrgola, un sistema tradicional que afavoreix la ventilació i ajuda a protegir el raïm en un clima d’humitat freqüent. A Pazo Piñeiro predominen els sòls de base granítica, pobres en matèria orgànica i rics en minerals; altres parcel·les aporten matisos d’al·luvió i còdol. La verema és manual i l’elaboració es fa en petits dipòsits d’acer inoxidable. La fermentació amb llevats autòctons i la criança sobre lies fines busquen aportar textura, profunditat i capacitat de guarda sense ocultar la frescor varietal.

La identitat del vi comença a la parcel·la i s’afina amb paciència al celler.

Lusco és la referència que concentra millor aquest enfocament: un Albariño del Condado do Tea amb fruita de pinyol, cítrics, flors i un fons salí. Pazo Piñeiro ocupa un esglaó més ambiciós, procedent d’una selecció de vinya i elaborat amb criança sobre lies en bóta francesa i acer. Són vins pensats per a marisc, peix, arrossos i cuina amb salses, però també per mostrar evolució en ampolla. Pazos de Lusco rep visites amb reserva prèvia, una oportunitat per recórrer l’entorn del pazo i entendre un model poc habitual a Rías Baixas: el celler integrat a la mateixa vinya. El seu estil se sosté en origen, tècnica i temps, sense separar el vi del paisatge que l’explica.