Història i filosofia

Una xarxa de cellers, diversos paisatges del vi

Anecoop Bodegas no neix d’una sola finca ni d’un cognom familiar, sinó d’una estructura cooperativa concebuda per donar sortida, identitat i continuïtat a la feina de nombrosos viticultors. L’activitat vitivinícola d’Anecoop es va iniciar el 1986, en un moment en què la cooperació agrícola buscava guanyar capacitat comercial sense desconnectar-se de les seves zones de producció. Des de València, l’organització ha desenvolupat una oferta construïda amb cellers associats i col·laboradors, cadascun amb la seva vinya, història i manera d’interpretar el vi. Aquest origen explica un tret essencial de la casa: la unitat no prové d’imposar un estil únic, sinó de coordinar sabers i paisatges diferents sota un projecte comú.

La xarxa reuneix noms com Bodega La Viña, a la Font de la Figuera; Bodegas Reymos, a Cheste; Bodegas San Martín, a Navarra; i Proyecto Unsi, vinculat a les vinyes de muntanya de San Martín de Unx. La Comunitat Valenciana aporta una part decisiva d’aquest mapa, amb la DOP València i entorns on la influència mediterrània conviu amb altitud, contrastos tèrmics i sòls de perfils diversos. Navarra hi introdueix una altra lectura, més continental i elevada, especialment visible en les garnatxes d’Unsi. La diversitat no és un recurs de catàleg: és la conseqüència directa de treballar des d’orígens que no s’assemblen entre ells. Per això Anecoop Bodegas pot passar d’un moscatell escumós a un negre de bóta o a un blanc més fresc sense forçar una identitat artificial.

La seva filosofia combina la dimensió cooperativa amb el control del cultiu, la recerca i una elaboració adaptada a cada vi. A Bodega La Viña es cultiven, entre d’altres, monestrell, tempranillo, macabeu, syrah, chardonnay i garnatxa tintorera; les seves instal·lacions permeten elaborar blancs i negres tranquils, a més de treballar amb criança en fusta. A Reymos, el moscatell d’Alexandria ocupa el centre del discurs i dona lloc a escumosos elaborats pel mètode Charmat a partir de most. A Unsi, la referència és la garnatxa de vessants navarresos, una via per explorar la tensió entre fruita, altitud i sòl calcari. No es tracta d’uniformar varietats, sinó d’escollir la tècnica que preservi millor el context de cadascuna.

Cada vi ha de conservar l’accent del lloc i de qui cultiva els seus raïms.

Anecoop Bodegas manté una mirada pràctica sobre el mercat, amb referències per a moments i públics diversos, però la seva base continua en el vincle amb les cooperatives que la integren. La traçabilitat, les certificacions de qualitat i l’atenció a la sostenibilitat formen part d’un sistema que busca respondre alhora a exigències agrícoles, tècniques i comercials. Bodega La Viña, per exemple, comunica vinyes sota Producció Controlada i parcel·les de cultiu ecològic. La visita enoturística es pot fer en alguns cellers de la xarxa, com La Viña, que ofereix recorreguts guiats i tastos. Per entendre Anecoop Bodegas convé començar pels seus contrastos: moscatell i garnatxa, litoral i interior, cooperativa i marca, tradició de cultiu i innovació aplicada. Aquesta suma defineix una casa plural, vinculada a Espanya i construïda des de la col·laboració entre territoris.