Història i filosofia

L’Albariño entès com a temps i paisatge

Eladio Piñeiro va arribar al vi des d’una inquietud personal i una mirada poc convencional per a les Rías Baixas. Abans de crear l’actual celler havia participat en el naixement de Mar de Frades, una etapa decisiva per a la imatge contemporània de l’albariño i per a la popularització de l’ampolla blava. Després de vendre aquella marca el 2003 per motius familiars i respectar un període de no competència, va reprendre l’activitat amb un projecte propi. La nova casa es va establir a Vilagarcía de Arousa, al costat de la ria, i va recuperar una manera de treballar basada en l’observació de cada vinya, el respecte per la matèria primera i la voluntat de no sotmetre els vins a un perfil uniforme.

El celler actual es va fundar el 2008, tot i que la seva història enllaça amb dècades d’experiència de Piñeiro amb l’albariño. El punt de partida va ser deliberadament petit: elaborar vins que expressessin el clima atlàntic, els sòls francoarenosos i la maduresa de les vinyes, sense cercar la immediatesa. La seva idea central és demostrar que l’albariño pot guanyar complexitat amb la criança i el repòs. D’aquí neixen referències com Envidiacochina, La Ola, Frore de Carme o Amodiño, interpretacions que fugen de la fruita primària simple i busquen textura, salinitat i evolució a l’ampolla. El projecte també manté vincles propis amb l’Alentejo portuguès, on elabora negres de Caiño amb la mateixa voluntat de singularitat.

A la vinya, Eladio Piñeiro treballa sota principis de viticultura biodinàmica i agricultura sostenible, sense insecticides ni pesticides segons la informació de la casa. La verema és manual i les elaboracions es basen en fermentacions espontànies amb llevats autòctons. L’albariño ocupa un lloc central, però també hi apareixen varietats locals com el Caiño i l’Espadeiro. Les maceracions pel·liculars, el control de temperatura i les criances sobre lies fines aporten volum sense diluir el pols fresc de la vinya. El batonnage s’ajusta a cada vi i a cada anyada; en alguns casos s’hi incorporen fraccions d’anyades anteriors per construir profunditat. Dipòsits d’acer inoxidable, àmfores, ous de ciment i fusta intervenen com a eines, no com una recepta fixa.

La producció documentada se situa al voltant de les 90.000 ampolles anuals, una escala que permet atendre partides i cuvées amb identitat pròpia. Algunes etiquetes neixen en quantitats molt menors: La Coartada, per exemple, procedeix de microparcel·les de Caiño i es vinifica amb trepitjat tradicional i fermentació amb pells. El celler rep visitants amb tastos guiats centrats en la seva història, la biodinàmica i els vins i destil·lats artesans.

El vi ha de conservar la memòria del lloc i el temps necessari per expressar-la.

En conjunt, Eladio Piñeiro proposa una lectura menys immediata de les Rías Baixas: vins atlàntics, d’acidesa viva i textura treballada, pensats per a la taula i per continuar canviant després d’obrir-los.