Història i filosofia

Tres segles de Pedro Ximénez a Montilla

La història d’Alvear comença amb Diego de Alvear y Escalera, membre d’una família procedent de l’antiga merindad de Trasmiera, a les muntanyes de Burgos. La seva arribada a Montilla va orientar aquell cognom cap a la vinya i el comerç del vi en una ciutat on la viticultura formava part de l’economia i de la vida quotidiana. La casa es va fundar el 1729 i, des d’aleshores, l’activitat ha passat de pares a fills sense perdre el vincle amb el nucli històric. Aquesta continuïtat explica una identitat poc dependent de les modes: vins de criança biològica i oxidativa, Pedro Ximénez de verema i llargues soleres que conviuen amb elaboracions de lectura més actual.

Fundar un celler al segle XVIII significava treballar amb el temps com a eina i com a patrimoni. Alvear va desenvolupar la seva posició a Montilla-Moriles mentre consolidava cellers, vinyes i relacions comercials, també amb una connexió històrica amb l’Argentina. Entre les seves referències, el Fino C.B. conserva la memòria de Capataz Billanueva, responsable de marcar els vins de serra que considerava més reeixits. El celler manté diversos edificis de criança, entre ells la Casa, primer emplaçament de la firma i indret d’interès historicoartístic. Allà i en altres naus reposen vins que permeten entendre el valor de la paciència com a mètode d’elaboració, no com a argument decoratiu.

La Pedro Ximénez és l’eix d’Alvear i la varietat blanca dominant de Montilla-Moriles. Pot donar finos secs i verticals quan fermenta i envelleix sota vel de flor, amontillats i olorosos de més complexitat quan la criança evoluciona, i vins dolços obtinguts a partir de raïms assolellats. El sistema de criaderes i soleres barreja escales d’edat per conservar un estil recognoscible; cada saca es compensa amb vi més jove, de manera que el conjunt no és una simple suma d’anyades. Alhora, la gamma inclou PX d’anyada i referències de sagristia que mostren una altra cara del raïm. La precisió de l’origen, la selecció de partides i el respecte per la vellesa de les bótes són decisions pràctiques que defineixen el perfil final.

El temps no corregeix un vi: revela si l’origen i la criança estaven ben plantejats.

La propietat continua en mans de la vuitena generació de la família, amb més de cinquanta propietaris familiars i responsables de l’empresa pertanyents al mateix llinatge. Alvear no es limita al vi generós: el seu univers també inclou projectes com Palacio Quemado, a Extremadura, tot i que la seu i el cor històric de la firma continuen a Montilla. Les visites permeten recórrer els cellers i tastar diferents categories de criança, una via directa per entendre per què un fino, un palo cortado o un PX responen a lògiques diferents. Per a qui s’apropa a la casa, la clau és llegir cada vi des de la seva funció: aperitiu, sobretaula, gastronomia o guarda. Aquesta diversitat fa d’Alvear una referència essencial per conèixer l’amplitud real de Montilla-Moriles.