Història i filosofia

El Pirineu s’expressa des de la vinya

Batlliu de Sort neix d’una pregunta poc habitual en la viticultura catalana contemporània: es pot tornar a fer vi als prats de muntanya que envolten Sort? El projecte reuneix Josep Rabasa, Ramon Aytés, Guillem Puras i Aleix Aytés, quatre socis vinculats al Pallars que van decidir retornar la vinya a un territori on havia desaparegut durant més de dos segles. A l’hivern de 2007 van plantar els primers ceps de pinot noir a la finca Barreró, al costat de la Borda de Cebrià, a Olp. No partien d’una tradició de celler heretada, sinó de la voluntat de convertir una activitat agrària oblidada en una manera contemporània de llegir el paisatge. L’emplaçament, al vessant de la Noguera Pallaresa i a prop dels espais protegits d’Aigüestortes i de l’Alt Pirineu, determina la maduració, el calendari de feina i la identitat de cada vi.

La fundació de Batlliu de Sort va coincidir amb una nova mirada sobre els Pirineus, on recuperar agricultura significava també sostenir població, oficis i territori. Els antics prats de pastura de la finca es van transformar en vinyes d’altura, entre boscos de roures, durons i lledoners. El nom remet al batlliu, la jurisdicció històrica vinculada a un administrador dels comtes del Pallars. La seva aposta és elaborar vi allà on la vinya semblava una possibilitat remota. Els primers raïms van arribar el 2010, i el projecte va ampliar el seu mapa amb parcel·les pròpies i amb la línia BORD, interpretada des de vinyes de la Conca de Tremp i vinificada a Olp. La producció aproximada és de 50.000 ampolles anuals, una escala que permet treballar cada finca amb atenció i conservar un vincle directe amb l’origen.

El celler treballa principalment amb pinot noir, riesling i viognier, varietats que han trobat afinitat amb els sòls calcaris i pissarrencs i amb el clima de muntanya. Les parcel·les de Sort se situen aproximadament entre 850 i 990 metres d’altitud; les nits fresques i els contrastos tèrmics afavoreixen una acidesa marcada i graduacions contingudes. La viticultura es regeix per pràctiques ecològiques i empra productes autoritzats per a agricultura ecològica. A l’elaboració busca una intervenció mínima, amb fermentacions i criances pensades per no uniformar els vins. Biu Riesling fermenta per separat en acer inoxidable i reposa sobre lies; Nero de Sort interpreta la pinot noir de Barreró amb una part de raïm sencer i criança reductiva en dipòsit.

El vi ha d’explicar la terra on s’ha concebut.

Biu Pinot Noir i Biu Riesling representen la porta d’entrada més nítida a l’estil de la casa: vins de muntanya de traç fresc i perfil varietal recognoscible. Referències com Nero de Sort, Finca de les Lleres, Salvavides o Pantigana amplien el recorregut entre parcel·les i elaboracions. Batlliu de Sort rep visites amb reserva prèvia, combinant vinya, celler i tast en un paisatge que ajuda a entendre el projecte abans de provar-lo. És una proposta de viticultura d’alta muntanya que no converteix l’altitud en un reclam aïllat: la muntanya importa pel clima, els sòls, la dificultat agronòmica i la relació quotidiana entre els ceps i el Pallars.