Història i filosofia

La Rioja Alabesa des de cada parcel·la

Artadi va néixer a Laguardia l’any 1985 com una cooperativa impulsada per viticultors locals sota el nom de Cosecheros Alaveses. El seu origen és en una comarca on el vi de colliter forma part de l’economia i de la cultura agrícola des de fa generacions. El 1992, la família Lacalle i Laorden va assumir el projecte i el va orientar cap a una interpretació més precisa de les vinyes. Juan Carlos López de Lacalle ha estat una figura decisiva en aquesta transformació. Vinculat a una família de viticultors i format en enologia i agricultura, va impulsar una mirada que substitueix la generalitat per la procedència concreta. Avui, Carlos López de Lacalle treballa com a enòleg amb les seves germanes, donant continuïtat a una tercera generació familiar. Artadi no presenta la Rioja Alabesa com un territori uniforme: atén els canvis de sòl, altitud, exposició i edat dels ceps que separen una parcel·la d’una altra.

La fundació del celler va coincidir amb un període de canvi a Rioja. La cooperativa va reunir colliters que buscaven donar recorregut comercial als seus vins i, amb el temps, Artadi es va apartar de les categories definides per la criança per defensar una jerarquia centrada en l’origen. Viñas de Gain, elaborat des de 1991, ofereix una lectura de conjunt dels paisatges de Laguardia, Elvillar de Álava i la Sonsierra. La gamma avança després cap a vins de parcel·la com Valdeginés, El Carretil i Viña El Pisón. Aquest últim procedeix d’una vinya de Laguardia situada a 480 metres d’altitud, sobre sòls argil·localcaris profunds. A Artadi, la vinya no és un argument decoratiu: és la unitat amb què s’ordena la gamma. La sortida de la DOCa Rioja el 2015 va ser coherent amb aquesta posició: el lloc concret de procedència havia d’ocupar el centre del relat i de l’ampolla.

La base agrícola d’Artadi es reparteix entre Laguardia i Elvillar de Álava, al peu de la serra de Toloño. El celler declara 56 hectàrees de vinya i una notable diversitat de calcàries, graves al·luvials, llims i argiles, sota influències continentals, atlàntiques i mediterrànies. La tempranillo domina el paisatge, amb presència de viura en els blancs. El cultiu es desenvolupa amb agricultura ecològica, sense fertilitzants ni productes químics sintètics segons el mateix celler. El sòl s’entén com un organisme viu, on biodiversitat i equilibri formen part del resultat. En elaboracions com Viña El Pisón, la verema manual en caixes, la fermentació en dipòsits oberts de fusta i la criança en roure francès són decisions al servei de la parcel·la. No existeix una recepta única: cada vi busca conservar la personalitat del seu sòl, l’edat dels ceps i l’exposició.

La visita a Artadi, amb reserva prèvia, permet apropar-se a aquesta relació entre celler i paisatge a través de les vinyes, les instal·lacions i el tast. El programa Artadi Collectors articula també l’accés dels seus membres a determinades elaboracions de parcel·la. La producció anual total no figura amb una xifra verificada en les fonts consultades, per això no se n’ofereix cap estimació. Sí que s’hi aprecia una gamma esglaonada, des de vins de paisatge com Viñas de Gain fins a seleccions de parcel·la i petites partides dirigides al club.

La identitat d’un vi es construeix en la relació entre terra, planta i persones.

Aquesta idea resumeix un celler que ha convertit la precisió geogràfica, el cultiu ecològic i la lectura de vinyes velles en els eixos del seu treball.